A vegades me sento identificat amb esta tonada. Conforme vas acumulant experiència i anys te'n dones compte de que tot és més igual i més atemperat. La passió és guanyada per la raó, ja no et deixes portar per les situacions i els moments, assaborint-los amb goig; més aviat les coses te venen pautades, guiades, totalment predictibles. També agafes perspectiva del que creies que era la teua fantàstica vida, i allò que te semblava tant decisiu, tant trencador, veus que és tòpic i típic, les teues aventures a altres països, los concerts amb lo teu grup de joventut se resumeixen en unes poques frases de sobretaula despues de sopar. Quan les tasques rutinàries i les obligacions te deixen un moment de reflexió, enyores la sensació de aprenentatge, de viure les experiències per primera vegada, de que les coses que et passen siguin importants en majúscula i negrita. I comences a viatges, i t'apuntes al gimnàs, a anglès i al màster de gestió. Fas balls de saló i Tai-Xi, buscant que el teu cor bategue una mica més fort
No hay comentarios:
Publicar un comentario