Gorillaz - Stylo

Potser Gorillaz és paradoxalment la banda noventera que millor ha aguantat el pas dels anys. I dic paradoxalment perquè hi havia grups com els Oasis o el propi Blur que semblava en aquells temps que tenien més metxa i que havien de seguir evolucionant. Lo temps mos ha demostrat que d'evolució res, i sí molt d'estancament. A grups com los Oasis els hi va passar molt prompte l'efecte distanciament de la vida real que tamé ha provocat que a ningú l'interessin los últims discos de U2 o Aerosmith: no conten res interessant perquè les vides dels músics són massa diferents a les del seu públic potencial.

Gorillaz va nèixer com una broma entre lo líder de Blur Damon Albarn, i lo dibuixant de tebeos Jamie Hewlett. Una forma de canal·litzar la creativitat a través d'un grup fals, una música creada a l'estudi mitjançant la mescla d'estils electrònics, poperos, hip-hoperos i discotequeros, a base de samplejos, que avui per avui sona més autèntica que atres coses que mos les venen com a tals. En una època en la que vivim on los ideals no valen res, lo més real sembla ser lo só entremesclat, referencial i paròdic a la vegada, underground i mainstream a parts iguals, tocat per uns dibuixos animats que no existeixen més allà del disc dur mestre on se guarden los màsters de músiques i videoclips.

Vos dixo en l'ultim videoclip.Val la pena, surt hasta San Bruce Willis...

Gorillaz - Stylo from mario ucci on Vimeo.

Si preferiu, tamé lo podeu vore a youtube