Under Pressure

Tradueixo macarrònicament lo missatge de l'autor d'este vídeo:

Esta és una actuació pensada per distraure i fer pensar

Si voleu ajudar...

http://www.squidoo.com/help-the-homel...

http://homelessness.change.org/nonpro...

Com he dit abans, això és una performance. No vull que tingueu cap dubte de quina és la meua situació. Sóc un artista. Tinc un sostre a sobre del meu cap i tinc la meua pròpia familia. Però este vídeo no va sobre mi. Va dedicat a aquells homes, dones i txiquets del carrer que no porten boniques marionetes verdes a les seues mans. La gent que no sempre és fàcil de veure. Això és per a vatros

http://invisiblepeople.tv/blog/

Vist a therror.com

Entre mars i muntanyes

Els Amics de les Arts me xiflen.

M'agrada que les seues lletres me parlin de pringats que no se mengen un rosco, que queden amb ridícul davant de la noia que els agrada. També solen fer referència a los pensaments que tenim tots de vegades però que no mos atrevim a dir-los en veu alta, per allò de la correcció política (per exemple, quan fan referències a les ex-parelles, comparant-les amb les actuals! Estos tíos són molt valents!)

Però lo tema recurrent dintre del seu repertori que més m'agrada és l'apegament als ídols de la seua l'adol.lescència que, mira per on, són los mateixos que los meus... Dintre de este subgrup destaca la cançò Entre Mars i Muntanyes, que està dedicada a lo simpatiquíssim Son Goku (per supost, el d'abans de Z, Super Guerrers i atres mandangues).

Lo tema és que m'he animat a fer un dibuixet inspirat amb la lletra de la cançò i los dibuixos del mític Toriyama. He fet varies versions que, si voleu vere-les més grans, només heu de clicar al seu damunt.

Primer vos ensenyo lo dibuix original escanejat (se suposa que es lo Drac Xeron amb los components del grup) 

Després he acolorit lo dibuix amb tonalitats de grisos...

Una versió de color rosa...

 

Lo dibuix a dos colors...

Bueno, vos dixo finalment amb un vídeo de la cançò montat per un aficionat



Ah! La lletra des de lyricsmania.com...

Si del món tots els desitjos
en pogués triar un de sol
jo voldria ser en Son Goku
jo voldria ser un heroi

Per poder anar amb nuvol kinton
tenir càpsules Hoi Boi
i tocar-te les calcetes comprovar que no ets un noi, que no ets un noi

I anar a ca el Fullet Tortuga
i entrenar-me pel torneig
fer pels arbres ziga-zaga
i al matí repartir llet
i que em surti el Kame-hame
i guanyar tots els dolents perque dormis ben tranquila
i els dos som prou valents

Per volar per mars i muntanyes i per tot l'univers
intentant aconseguir
la bola de drac

Bunbury y Miren Iza - Frente a frente

Ja sabeu lo molt que m'agraden les cançons melòdiques! Una de les artistes més recordades és la Jeanette, una bellíssima senyoreta que era capaç de mostrar inocència i sensualitat tant des del gest (la interpretació de les cançons més el llenguatge corporal) com des de la seua suau veu. El Bunbury ha interpretat una versió del seu èxit Frente a frente en lo seu últim disc, Las Consecuencias, contant per a esta cançò amb una altra senyoreta de veu càlida que s'arrastra des de les entranyes gola cap a fora, colpejant-nos el cor a cada tó que surt de la suea boca: Miren Iza. No coneixia a esta txica, però haurem de seguir-la de prop.

Este vídeo fa uns quants mesos que corre per la xarxa, però fins ara no l'havia vist. Ha esta dirigit pel quasi-mestre del cine de terror espanyol Juan A. Bayona, i té un tó gòthic-tètric molt accentuat. Com a curiositat, actúa al vídeo tamé lo actor Javier Botet, la niña Medeiros de Rec

Com la lletra de la cançò me posa molt i molt tendre, vos la dixo aquí, per a que la pogueu disfrutar (font Itematika)

Queda, que poco queda
de nuestro amor apenas queda nada
apenas mil palabras, quedan.

Queda sólo el silencio
que hace estallar la noche fría y larga
la noche que no acaba
sólo eso queda.

Sólo quedan las ganas de llorar
al ver que nuestro amor se aleja
frente a frente bajamos la mirada
pues ya no queda nada de que hablar, nada.

Queda poca ternura
y alguna vez haciendo una locura
un beso y a la fuerza, queda.

Queda un gesto amable
para no hacer la vida insoportable
y así ahogar las penas
sólo eso queda.

Sólo quedan las ganas de llorar
al ver que nuestro amor se aleja
frente a frente bajamos la mirada
pues ya no queda nada de que hablar, nada.

Sólo quedan las ganas de llorar
al ver que nuestro amor se aleja
frente a frente bajamos la mirada
pues ya no queda nada de que hablar, nada.

Ja, finalment, per comparar, poso la versió original de la Jeannette...que la disfruteu!

Com sobreviure a l'èxit (o el fracàs)

Elizabeth Gilbert és una escriptora que darrerament ha escrit un llibre que ha estat tot un bestseller. Això l'ha portat a reflexionar sobre lo difícil que és mantenir-se a dalt, sobre lo fàcil que és caure de la trona i donar-se de morros contra el sòl. Hi ha molts artistes que han mort literalment d'èxit, no l'han sabut sobreportar. Hi ha perill d'assimilar l'acte creatiu com quelcom doloròs, costòs i que depèn exclusivament de l'artista. Elizabeth proposa separar mentalment la persona del geni, fer aquest exercici psíquic per tal d'aconseguir certa perspectiva, certa objectivitat de l'art creatiu. També serveix per alliberar-se de responsabilitats i de fer minvar l'ego que tant mal pot fer-nos. La exposició està centrada en l'acte creatiu des d'un punt de vista artístic, però intueixo que també es pot aplicar a tota aquella persona que duu a terme un tipus de feina de caire abstracte, sobretot si a més la persona intenta buscar l'excel·lència. A més a més, tot i que es centra en l'èxit, crec que funciona igual per a l'inrevés, és a dir, per al fracàs. Pot servir per despersonalitzar-lo i alliberarse de culpes. És una tècnica un tant radical, però suggerent...

Dan Pink i la motivació

Prsentació de Dan Pink sobre la motivació, lligada amb lo vídeo anterior, básicament presenta les mateixes idees, però los exemples son una mica diferents... A més, lo conferenciant és força graciós...

Drive: La sorprenent realitat de què és el que realmente mos motiva

Esta és un fantàstic vídeo il.lustrat que exposa de forma creativa una interessantíssima ponència de Daniel H. Pink



Per cert, després de vore'l no puc estar més d'acord en lo seu missatge

Podeu vore més txarles motivadores il·lustrades a TheRSAorganisation. Tot i estar en anglès valen moltíssim la pena... Segur que ne penjaré alguna més...

Your Secret

Una petita pel·lícula que ens recorda quines coses són les que dónen sabor a la vida. Aquelles sensacions que fan que valgui la pena exprimir tota l'esència dels moments. Molt emotiu...

Your secret from Jean-Sebastien Monzani on Vimeo.

Vist a Ilustrae